dilluns, 24 de maig de 2010

Amb "Els/les Marietes"

Aquesta ha sigut la darrera setmana d'estància al centre, ha estat molt animada amb la classe de "Les marietes" de cinc anys.
És un treball molt autònom i independent, es nota el nivell maduratiu general, on la majoria ja han madurat el lóbul frontal i per tant, l'autocontrol. Això facilita que estiguen més quiets, que no tinguen impulsos d'agresivitat quan alguna cosa no els agrada, etc.
Un dia amb la classe de les marietes:

Es posen a la filera, i quan estem tots comencem a pujar a l'edifici de dalt que és on tenen la seua classe. Quan arriben, penjan la jaqueta i es posen el babi i a soles pugen les persianes. Se senten tots a l'estoreta i es preparen per a quan la mestra estiga aseguda a l'estoreta. Però abans passa llista de peu de forma ràpida.

Tots a l'estoreta comencem amb un "Bon dia Consuelo i Jessica", "Bon dia xiquets i xiquetes" i comemcem a passar llista amb el número de llista, el nom i el cognom, de forma que el xiquet ja apren els números els noms en minúscula i agafa soltura. Una altra cosa que en la resta de classes no es fa és que quan el xiquet diu: "Si, estic ací, bon dia" tots responen: "Bon dia,(Nom del xiquet)" de forma que l'assamblea és més participatica i àgil que en els altres nivells. Pot ser per nivell o també per la mestra  la seua forma de treballar que aquest aspecte siga diferent.

Després treballen els dies de la setmaan i què núm de dia és (1r, dilluns, 2n, dimarts...)i amb els mesos el mateix. Ells a soles fan el dia de la setmaan i el temps que fa i al trenet dels dies posen el dia que es avui, el que va ser ahir i el que serà demà.Cantem la cançó dels dies de la setmaan i comencen a tractar els deures de cadascú, resaltant el que hem fet bé, i el que podem millorar, se'ls dona un aplaudiment i un beset i van a la cadira a acabar-los. Seguidament a açò es conta què anem a fer en el dia i es comença a tractar el tema. Per exemple aquesta setmana teniem el conte protagonista de Lluís i estaven tractant també el tema dels animals, el classificar-los en aus, terretres, marins, reptils, anfibis...
El següent pas és anar a la cadira, fer una fitxa principal i una altra d'ampliació i ells a soles se'n van a rentar-se les mans, es posen una tovalleta a la taula per no embrutar, mengen l'esmorzar  i ho netegen per anar al pati que com han de baixar sempre els deixen un poquet més de l'hora "legal". Tras pujar de l'esplai, treballen un poquet més i ja es preparen als de menjador que són un 65% de la classe i es queden dins, mentres que la resta es baixa amb Consuelo a la porta de baix.
Per la vesprada, l'entrada és igual, comencem amb assemblea on treballem també un poquet del tema a tractar i a les quatre, o ben ve, la mestra de religió, gimnàstica o tallers i racons rotatoris, ja que al estar dalt, no ixen al pati.
 Amb aquesta classe he quedat encantada, perquè es porten molt bé i estan acostumats a solucionar els problemes parlant, Quan hi ha algun problema la mestra parla amb ells com si foren majors però amb una dulçura que a mi se me posava pell de gallina i la cara de boba, perquè donava un gust veure-la parlar amb ells i ells escoltar-la amb molta atenció i... no sé. M'ha agradat molt la forma de fer classe, la forma de resoldre situacions més comprometides o més delicades. A més com és tan dolça, ells estan acostumats a no cridar, i tot és tranquil·litat a l'aula, per això quan es junten amb els de tres i quatre anys, no soporten el soroll dels xicotets que si que criden per tots els cursos del conl·legi.
I el divendres, vaig acabar, i els xiquets em van donar una gran abraçada tots junts i... me vaig emocionar i ells al veure'm plorant me deien: "Mestra, t'echaremos de menys" i me donaven més abraçades. I jo ja no sabia on ficar-me, perquè al escoltar això doncs no podia parar de plorar i ells es preocupaven més. no entenien que era d'alegria i res més, els vaig dir que aniria a visitar-los a juny i es tranquil·litzaren un poquet.

I ací va ser quan de veres, estic orgullosa d'haver agafat la plaça en valencià i no en Lisboa, perquè  dins de l'ensenyament plurilingüe (PEBE) de la nostra comunitat pots conéixer gent que lluita perquè la cultura i els costums valencians no es perdan, i crec que l'escola té un paper fonamental en eixe aspecte.

1 comentari:

  1. Hola soy del blog Histoia de una nina chica, muchas gracias por tu comentario. Tengo otro blog: http://sakurafille.blogspot.com/
    Pasate

    ResponElimina